EDUCACIÓ I AMOR
Educar és l’acte d’amor més profund i altruista vers la vida.
L’educador, el professor, el pare, la mare, en definitiva, l’adult, és qui ha de vetllar per un espai que un dia va ser seu però que avui ja no li pertany.
Un espai del qual, l’adult, es desprèn amorosament.
Sense recança.
On el centre passa a ser, de nou, de l’ésser que arriba al món.
De l’infant.
Educar és vetllar per aquest racó de món.
Un indret, una llar, un foc. El cor.
On ha de regnar l’escalfor, l’alegria i l’amor.
Un espai d’amistat, on sentir-se acompanyat, cuidat, i estimat.
Un indret on poder participar, dir, decidir i ser escoltat.
On aprendre a coneixe’s a un mateix i a expresar el propi ser. Lliurement.
Educar és un acte d’altruisme.
Un acte de donar-se als altres, d’amor incondicional als altres.
Desprenent-se d’un mateix, sense egos.
Un donar la mà als qui arriben, una celebració de la vinguda al món, un acompanyar-los el seu pas.
Fins el dia que el nadó que érem mor, i el nen, i el jove…
Per deixar pas a l’adult.
Com mor la larva dins la crisàlide just abans d’arrencar el vol.
Cada àdeu és un hola, cada sortida, una entrada, cada exhalació una mort, cada inhalación una vida.
Us trobaré a faltar. Molt!
Però en la manca hi serà el record.
El record d’aquell foc que acompanyarà sempre més el nostre vol.
Educar és vetllar per aquest racó de món.
Un indret, una llar, un foc. El cor.
Un cuidar la llavor on hi cap tot allò que som.
Educar és l’acte d’amor més profund i altruista vers la vida.
EDUCACIÓ I VALOR
Cada vegada més convençut que la por i el silenci són els grans aliats de la ignorància.
Que l’aprenentatge no succeeix si no és en coexistència amb la paraula i el valor.
Prova-ho! Plantat davant seu sense res més que tu mateix, tal com vens i marxes del món, només tu, nu. Mostrat com ets, no t’amaguis, sigues valent i ensenya a ser-ho, no preparis les sessions, preparat a tu per les sessions, aparta les taules i tot allò que us distancia, viu, improvisa, deixa fluir, deixat anar, que et mostrin per on, sigues llest, observa les portes que t’obren.
Escolta el que tenen a dir, confia, no pateixis, no cauràs al buit.
Què els fa brillar els ulls d’il·lusió? Què els atemoreix? Què pensen? Què senten?
Genera debat, llença preguntes, sigues sincer, interpel·la, genera inquietuds, descobreix-los nous horitzons, remou-los, proposa, col·labora, enfadat, i tant, és clar, aprèn tu també, creix amb ells, participa, permet el soroll, és sa, normal. Sovint és el so de l’emoció, tranquil el silenci sempre torna, quan és necessari, és un vaivé, sigues proper, somriu, riu, plora, fes bromes, sent, viu, gaudeix, passa-t’ho bé, mira’ls als ulls, abraça’ls i sobretot, estima’t i estima’ls.
Recorda sempre que l’educació és la celebració de la vida!
REFLEXIONS A TRENC D’ALBA
“El que avui anomenem educació emocional és el que de sempre han estat els valors de la cura de la vida. La resta és educar en la dominació.”
“No guardis mai cap bala a la recambra. Viu, estima i expressat en cada projecte com si fos l’últim. A vegades caminaràs sol, és tan sols el baix preu a pagar per arribar a acariciar els estels.”
“La vida és massa amplia perquè l’educació es comprengui tan sols replegada en si mateixa. Primer viu, després aprèn a viure i després educa.”
“No és gens fàcil fer-se gran.”
“Ningú mai m’ha ensenyat res, ni he ensenyat mai res a ningú, sempre hem après plegats.”
“Comprendre el dol i la pèrdua com a processos vitals innegociables és, al mateix temps, entendre l’educació com la celebració de la vinguda al món, com la celebració de la vida.”
“No et preparis les classes, prepara’t per a elles.”
“Qualsevol pedra del camí té infinits més vèrtexs que la rúbrica més complexa que siguis capaç de dissenyar.”
ASSOCIACIÓ MÉLIÈS 